PAGINA INCI

unventilador is a POETRY PRODUCER and creates: 
videos, shows, radio and poetry.


BÚNKER _ POESIA ELÈCTRICA from un ventilador on Vimeo.


UnVentilador, productora poètica d’Esther Roca i Gisela Arimany on es gesten projectes que aposten per incorporar el llenguatge poètic a diferents disciplines artístiques com el vídeo, la teoria artística, la performance o la música. Ara mateix desenvolupant BÚNKER.

Esther Roca Vila and Gisela Arimany are poets, performers and videoartists. They work together since 2011. They are UnVentilador, a poetic producer with diferent projects of videoart, poetic performance, radiopoetry, videoinstallation and others.

Now
.............Creating...........

2017
(Búnker: concerts de poesia electrònica)
Innaguració Centre Cultural. Mataró.
Xiringuito X. Castellò d'Empúries.
Claustre de Palera. Beuda.
Dòria Llibres. Mataró. (vídeo)
Teatre Principal. Camprodón.
La Terrassa. Montagut
Mercat Ecològic. Corçà
Robadors 23. Barcelona
Líquid Club. Olot.

2016
Koitton Club. Barcelona (vídeo)
Escenari 6T7. Festes del Tura. Olot
Xiringuito X. Castelló d'Empúries
Claustre de Palera. Beuda (vídeo)
Restaurant Cap de Creus. Cadaqués
Can Shelabi. Cadaqués (vídeo)

2015.
One trip to Monegros. Videoart.
Mi, nota de piano sostingut en l’aire.Videoart.
AIRE. Winning project for radiophonic innovation at the MAC awards, Barcelona.

2014
Mirall Kimono Videoart.
DIARI. Videoart and performance workshop with teenagers in S.I. Germans
Vilariera. Camprodon.

2013
Presentation of DEBUT Videoart. 5 pieces of 5’ each.
PINK, BLUE, BROWN.YELLOW, RED and BLACK
HURACÀ, performance reserch in Estiliterârilliure. Olot
WHITE AND BLACK, Videoinstallation in LLuèrnia Festival. Olot.

2012
Videoart and poetry research.
UN VENTILADOR Radio. Radio Program on Radio90.
1 season / 5 programs.
 2010
HOJAS DESNUDAS. Performance.
Huesca / Sant Joan les Abadesses/ Olot.


Poetry random..........................

gisela arimany

esther roca






Les dones , l'estiu i la tardor,
la finestra de línies molt senzilles,
fa despullar i dutxar
convertir la perspectiva de gènere
victòria total,
estripar-los 
internacionalment 
la paraula,
crèixer poemes
de lliure accés.

5/12



----------------------------------


l'estructura amb un somriure als llavis:
una plaça pública.
6/24



Oberta la làmpada de les il·lusions futures.
Reposa a la taula la maquinària que intenta engranar-ho tot,
estirats a la moqueta els balls que intenten expressar,
però no massa.
Reflexa del mirall un jo vestit d'altres temps,
enganxat en pinces un llibre que m'educa
encesa la sal que m'ha de tranquil·litzar
posades les sabatilles d'estar per casa,
aguanta la cadira el cul
que només a estones sap estar assegut.
Poemes a mig fer i mig passar, a mig escriure
al mig
sorolls
trencant el tul blanc que m'envolta el cervell

i és que paralitzada de sentir estic
amb la por de remenar el tap,
i que més difícil sigui encara
viure en aquest cos del jo antic.

2/18
Al llindar dels llims
lliure.
Esther 3/18






Rebentada de saber de gent
que parla, a les espatlles.
Fins al monyo d'aquest morbo,

infeliç

sedi d'imposar poder sobre els altres.

Fins els ovaris
dels comentaris
dels judicis
i de les crítiques fastigoses
d'esclafar el qui destaca
d'arrencar les ales a aquells que són lliures,
amb ira
miro els ulls de les geloses
i dels seus nòvios castrats
que s'apunten a la festa
i l'endemà obren el foc de la creu
de tu penjada.

Esgarrapo caspa allà on camino.
No necessito ostiar per sentir-me bé
però si no ataques, et creuen dèbil
carda puta pena un món així.

Hi ha prou terra perquè hi capiguem tots
tal com vulguem ser.
Hi ha prou aigua
perquè intentem

brotar sols.

No em treguis el sol
que m'agrada ser ofenosa.

2/12




Es renova descentrant-se
en regirar-se obsolet.
Sóc un cos capaç de córrer,
com un gos 
amb un ós a la boca,
llesta per esgarrapar amb les ungles
la terra 
i cabar-hi profund un forat,
endins de mi
preparat
per guardar-me,
l'aliment
quan ja no en tingui.

3/18












La ment en cos
punteges d'esquelet
fort, estirant els ossos
cargolant les vertebres
el crani dirigeix l'orquestra
la pelvis respira i s'obra
espatlles girant al ritme de la música
la pelvis respira i s'obra
cargolant les vertebres.

És quan balles que et ser feliç.

Els lligaments que ja no et lliguen a la realitat quotidiana
sinó a la realitat present
tendons destensionats
músculs fent de recepció d'una dansa brutal.

És quan balles que et ser feliç.

El fèmur ressegueix el bombo
els braços es despleguen
claves talons per fer una doble volta
la talles a lloc

onada

És quan balles que et sé feliç.

Lyse_Feat._Feder_-_Goodbye_-_Karaoke_

Gisela 1/28


________________________


Una carrera sense fons
destapada
la por em persegueix amb un cotxe blau,
i jo amagada entre matolls
de mi mateixa.

Dono la volta a la casa
perquè no em trobi
giro el cap constantment
per saber si encara m'empaita,
corro, ràpid
amb tota la força del ser jove, encara.
No sé què vol de mi.
Saltant de pis en pis.
No sé per què m'escapo.
Corrent, ràpid.
No sé pe què m'amago.

Saltant de pis en pis
no sé per què m'amago
no sé per què m'escapo
corro, ràpid
amb tota la força del ser jove, encara


Poso l'orella a la porta
i el sento, darrera
annat, boig
foll, orat, vesànic, pertorbat, alienat, trastocat, dement, insà
volent entrar.
Darrere la porta
una ànima

que em persegueix

arrenca les escales de dos en dos
trotant ràpid
respirem cansats
corpulents
per carrers foscos
no tinc veu per cridar
els ulls comprenen la por.
Volem la ciutat
en forma de fantasmes,
el poder enderroca enigmes.

Ens perseguim a nosaltres mateixos
volem la ciutat
en forma de fantasmes.

Volem la ciutat
perseguida.

Una carretera sense fons
destapada.

Gisela 1/21

 S'apaga.
Inconscient torno a despertar,
on sóc? què hi faig aquí? com em dic? existeixo?
S'encén. S'apaga.
Inconscient torno a despertar,
em veus? qui ets? com et dius? ens coneixem?
S'apaga. S'encén.
 Inconscient torno a despertar
Fa sol, hi ha llum,
una finestra, una habitació,  algunes plantes.
S'encén.
L'apago.
Conscient, 
em poso a caminar.


Esther 2/18



Estic dissenyant casa meva
cada cop que respiro fort.
El cos és tan sols un mètode
si a davant, t'hi tinc, destí.
Respecto tot el puc,
els sorolls dels altres
i vaig repetint-me el mantra:
soc feliç.
Un bunker se'm destapa
explosiu, sense pols
explosiu, sense por
explosiu, de jo.
Un bunker neix casa meva
cos
soroll
destí.

Gisela 1/18